- A l'era terciària es van produir els plegaments alpins, uns grans moviments que van fer sorgir altes muntanyes i van dislocar els massissos antics.
En un principi, es van plegar els Pyrénées (al començament del terciari), després els Alpes i tot seguit el Jura (enmig del terciari). Però aquests moviments també van dislocar vells massissos hercinians, que es van fragmentar (Vosges i Foret Noire), aixecar (est del Massif Central) o esfondrar (planes de la Loire i de l'Allier). Paral·lelament a alguns d'aquests trencaments, es van edificar volcans (Auvergne).
El mar s'havia retirat de les conques sedimentàries; només la seva part central continuava estant ocupada per golfs, llacunes, llacs on sediments molt variats es van continuar dipositant.
Així, s'oposen la França alpina, la de les altes muntanyes recents, i la França herciniana, la dels massissos antics i les conques sedimentàries, molt més extensa que la primera.
Cap a la fi del terciari, gairebé tota la França actual havia sorgit de les aigües. És doncs d'aquest període, allunyat només d'alguns milions d'anys, que daten les formes de relleu i les xarxes hidrogràfiques d'aquest país. Des de llavors, no hi ha hagut més que retocs.
En un principi, es van plegar els Pyrénées (al començament del terciari), després els Alpes i tot seguit el Jura (enmig del terciari). Però aquests moviments també van dislocar vells massissos hercinians, que es van fragmentar (Vosges i Foret Noire), aixecar (est del Massif Central) o esfondrar (planes de la Loire i de l'Allier). Paral·lelament a alguns d'aquests trencaments, es van edificar volcans (Auvergne).
El mar s'havia retirat de les conques sedimentàries; només la seva part central continuava estant ocupada per golfs, llacunes, llacs on sediments molt variats es van continuar dipositant.
Així, s'oposen la França alpina, la de les altes muntanyes recents, i la França herciniana, la dels massissos antics i les conques sedimentàries, molt més extensa que la primera.
Cap a la fi del terciari, gairebé tota la França actual havia sorgit de les aigües. És doncs d'aquest període, allunyat només d'alguns milions d'anys, que daten les formes de relleu i les xarxes hidrogràfiques d'aquest país. Des de llavors, no hi ha hagut més que retocs.
LABASTE, André. "Geographie. France et pays d'expression francaise".
GOUROU, P. i PAPY, L.. "Geographie. Le France-Geographie regionale".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada