La vegetació francesa(Font: elaboració pròpia a partir del manual de GOUROU, P. i PAPY, L.. "Geographie. Le France-Geographie regionale")
França és un país de boniques rouredes. Sobre els sòls frescos i humits, rics en humus, regions tocant a la Màniga com és el cas de Normandia, els faigs i els oms s'uneixen als roures. Al Sud d'una línia anant de Douarnenez a Orléans i fins a les Pyrénées, els roures de diverses varietats, es fan predominants en la mesura on els estius són més secs i més assolellats. Al si d'aquest domini del roure, les Landes de Gascogne, país de sorres, porten vastos boscos de pins marítims.
Les rouredes han fet de vegades lloc a la landa. És que l'home ha destruït els arbres: així, als països de l'Adour regna la landa, vegetació baixa de gatoses, de brucs i de falgueres que els pagesos dallen per fer de la llitera per al bestiar. N'és de mateix a Bretagne on la landa és incendiada per afavorir la brotada de l'herba. Són de mediocritats pastures que es tendeix a posar en cultiu avui.
El Sena amb la típica vegetació de ribera
(Font: www.normandydev.com)
La gamma dels conreus s'explica en part pel clima. Així la vinya ja no és cultivada a les regions que broden la Màniga, als estius massa frescos i massa humits; però dels cereals secundaris com la civada, l'ordi, certs plantes industrials com el lli, la patata hi tenen un lloc de tria. Els estius calents i humits països de l'Adour convenen bé al blat de moro, però de noves varietats dites <
LABASTE, André. "Geographie. France et pays d'expression francaise".
GOUROU, P. i PAPY, L.. "Geographie. Le France-Geographie regionale".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada