dijous, 3 d’abril de 2008

La hidrologia francesa

Els rius francesos
(Font: www.voyagevirtuel.net)

Els rius francesos són de dimensions modestes: el més llarg, el Loira, té aproximadament 1000 km, més abundant, el Rhone, fa de mitjana menys de 2000 m3 d'aigua per segon: és poc pel que fa als 3600 km i dels 7000 m3 del Volga. Però aquests rius són en general alimentats de manera bastant regular, les seves valls concentren una forta població, tornen per les seves disposicions (navegació, producció d'electricitat) de grans serveis a la nostra economia.

El drenatge del sòl francès depèn abans de tot del relleu i del predomini de les pluges oceàniques.
a) El
relleu de França s'eleva cap a l'Est i el Sud-Est. La majoria dels nostres grans cursos d'aigua vénen d'altes regions, situades al sud d'una línia extreta dels Vosges al Massís Central i al Pirineu.
b) Les
pluges oceàniques de relleu sobre aquestes alçades expliquen el seu role.
Seguint el pendent general del nostre relleu, la major part dels rius francesos baixa cap a la Màniga i l'Atlàntic (
Sena, Loire, Garonne). En canvi, a l'Est i el Sud-Est, les aigües s'escolen cap al Nord (Meuse, Rhin) o cap al Sud (Rhone).

Els rius francesos no tenen les crescudes aterridores dels rius tropicals, ni la gelada hivernal dels rius siberians. Tanmateix tenen règims molt diversos, reflex de la varietat dels relleus i dels climes francesos.
- A les regions de clima oceànic com és Normandia (pur o degradat, és a dir sobre la major part del sòl francès), les baixes aigües són a l'estiu, a causa de l'evaporació (el feble pendent de la majoria d'aquestes regions afluixa l'escolament: l'aigua té temps d'evaporar-se). Encara que el màxim de les pluges se situï a la tardor, les altes aigües són a l'hivern, ja que les pluges que cauen llavors no es poden infiltrar en el sòl, saturat d'aigua per les precipitacions de tardor i no són més sotmeses que a una feble evaporació. Però la baixada d'estiu com la pujada d'hivern són lentes i regulars. Són rius tranquils, tals la Somme, la Vilaine, la Charente.



LABASTE, André. "Geographie. France et pays d'expression francaise".
GOUROU, P. i PAPY, L..
"Geographie. Le France-Geographie regionale".