dimecres, 2 d’abril de 2008

El Sena, el riu més important de Normandia

La conca del Sena
(Font: www.unesco.com)


Un riu ja important com el Sena, del qual la conca és sencera en una sola regió i sota un clima bastant uniforme, té també més o menys el mateix règim d'un extrem a l'altre.
Però altres rius travessant regions de relleu i de clima molt diferents veuen el seu règim variar de vegades molt fortament d'una secció a l'altre del seu curs (Loire, Rhone).
Hi ha pocs països al món que, sobre una superfície tan modesta, presenten una tan gran varietat de règims fluvials: aquesta diversitat és un molt gran avantatge per a l'equipament hidro-elèctric de França.



Balanç hídric del Sena
(Font: elaboració pròpia a partir de les dades de www.cig.ensmp.fr)


Nascut a feble altitud (470 m), i d’uns 775 km, el Sena és l'únic riu francès a no sofrir cap influència muntanyenca.
Es distingeix sovint un Sena borgonyó i champenoise, un Sena del Ille-de-France, un Sena normand.
Transabocant les mateixes regions d’altiplans i de planures, els afluents del Sena se li assemblen. Sols el Yonne és una mica menys tranquil, ja que ve dels confins del Massís Central (Morvan).

Forma pocs al·luvions. La seva conca, bastant petita (80000 km2) és constituïda de terrenys de feble pendent, els tres quarts són permeables; i les pluges són repartides entre això sobre tot l'any. També és un riu a règim regular, típicament oceànic, a les febles variacions estacionals.
Després de baixes aigües d'estiu, degudes sobretot a l'evaporació, el cabal augmenta poc a poc fins a les altes aigües d'hivern; aquestes són generalment poc perilloses, ja que les crescudes del Yonne, de l'Haute Sena, del Marne en molt rars casos (1910, 1955), les crescudes es fan catastròfiques: quan en el transcurs d'un període de crescuda, mentre que el sòl ja és saturat d'aigua, cauen de nou de gruixudes pluges de les quals les aigües arriben ràpidament al riu. El 1910, el nivell del Sena ha atès a París 8.62 m: hi havia llavors a la capital 44 km de carrers inundats, les clavegueres es desbordaven a l'estació St-Lazare. El 1955, el cabal del Sena estava tocant el de 1910; però gracies als treballs de protecció efectuats des de 1910, el nivell no ha atès a París més que 7.12 m.


Detall del curs baix del Sena
(Font: elaboració pròpia a partir del manual d'André Labasté,
"Geographie. France et pays d'expression francaise".)


Canalitzats, el Sena i els seus principals afluents són navegables sobre la major part del seu curs. Més avall de París, la Basse-Sena, dividida en trams per vuit preses en rescloses, té un canal de més de 3 m de profunditat que es pensa a portar a 5 m. Més avall de Rouen, on succeeix la marea, el canal basilé i aprofundit a 8 m permet la pujada de l'estuari als vaixells de mar. El Sena és així la més important de les nostres vies fluvials.



LABASTE, André. "Geographie. France et pays d'expression francaise".
GOUROU, P. i PAPY, L..
"Geographie. Le France-Geographie regionale".