El clima de França és temperat, amb freqüents canvis de temps. Les mitjanes del mes més fred no baixen dels 0º, les del mes més càlid no superen els24º; les precipitacions oscil·len entre 500 mm i 2000 mm, molt lluny dels diluvis dels països de monsó o de la sequedat total de Sahara.
El clima de França és moderat degut, bàsicament, a la seva posició, a mig camí entre el pol i l'equador; i també per la seva àmplia façana marítima a l'oest.
Pocs països tenen en un espai tant reduït, climes tant diversos. A França hi trobem caracteritzats els tres grans tipus de climes d'Europa: oceànic, mediterrani i continental
L'abundància de les seves precipitacions més o menys està vinculada a la influència atlàntica, però també a aquella molt sensible del relleu.
En total, les regions més plujoses són les més elevades: els núvols vinguts de l'Atlàntic condensen la seva humitat al contacte amb aquests alts relleus (Vosges, Jura, Alps del Nord, Sud-Est del Massís Central, Pirineus occidentals i centrals)
Tanmateix zones de forta pluviositat (800 mm) existeixen també sobre relleus de feble importància, però exposats directament a les influències marítimes, com la Bretagne occidental, Boscatge normand, altiplans de l'Est i del Sud-Est de la Conca Parisenca.
Les zones baixes del sòl francès són en general poc plujoses (planures d'Aquitaine, Conca Parisenca). Les regions menys plujoses corresponen a regions baixes emmarcades de relleus que impedeixen la penetració de les pluges oceàniques.
França no coneix estació seca. Sobre la major part del país l'estació més plujosa és la tardor, època en què passen les més nombroses perturbacions ciclòniques. A l'Est, en una part del Massís Central i del centre de la Conca Parisenca, un altre màxim apareix a l'estiu, degut a tempestes locals.
Finalment, una part notable de les precipitacions cau en forma de neu; gairebé desconeguda sabuda les costes atlàntiques i méditerranéennés, cau de 20 a 50 dies anualment en una part de França de l'Est i del Centre, més de 50 dies anualment sobre les muntanyes que sobresurten 1000 m. La neu constitueix una reserva apreciable d'aigua, que allibera d'un sol cop la fosa de la primavera.
(Font: elaboració pròpia a partir de la base del manual d'André Labasté, "Geographie. France et pays d'expression francaise")
En aquesta mapa, podem veure que la costa de Normandia és la zona on les gelades són menys freqüents, i que com més avancem cap a l'interior del territori, més augmenten els dies que la temperatura assoleix xifres negatives al llarg de l'any. Tot i això, no hi ha cap zona de Normandia on els dies de gelades passin de 60.
Nevada a la linia de costa d'Etretat (Font: www.etretat.net)
Aquesta imatge és un clar exemple que, tot i essent una zona a tocar del mar i que, per tant, les gelades hi són poc freqüents, si que es pot donar el cas que es produeixin nevades. Es tracta d'un detall dels famosos penya-segats d'Etretat, que no superent els 120 metres d'alçada.
LABASTE, André. "Geographie. France et pays d'expression francaise".
GOUROU, P. i PAPY, L.. "Geographie. Le France-Geographie regionale".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada