diumenge, 13 d’abril de 2008

Les etapes de formació del sòl francès (III)

Estructura geològica de França
(Font: André Labaste)

Geologia de Normandia
(Font: André Labaste)



A l'era quaternària, la duració de la qual no excedeix alguns centenars de milers d'anys, el clima es va refredar violentament, formant-se d'aquesta manera glaceres que cobrien la major part dels Alpes, el centre dels Pyrénées, els punts més alts dels Vosges, del Jura i del Massif Central. Totes aquestes muntanyes n'han guardat formes glacials.
Però la resta de França en va patir indirectament les conseqüències. Entre les glaceres de les muntanyes abans citades i la gran corona glacial, que s'estenia sobretot al Nord d'Europa fins a la desembocadura del Rhin, França tenia un clima comparable al clima actual de Lapònia. La vegetació era la d'una tundra.
Les gelades i els desgels repetits van posar en moviment els corrents fangosos de moltes valls a les zones de planes i altiplans.
Finalment, la fosa dels gels va provocar l'augment del nivell dels mars. Aquests van envair les zones més baixes del litoral; és així com s'ha fixat el traçat de les costes franceses.

Des de llavors, l'erosió i l'acumulació continuen; els torrents de les muntanyes arrenquen roques i pedres del seu llit; els al·luvions s'amunteguen, transportats pels rius fins al mar, hi construeixen deltes (Rhone) i omplen badies (badia del Mont Saint-Michel). El mar ataca el granit dels caps de Bretagne.
La cara de França no és immutable, però no canvia més que molt lentament.


LABASTE, André. "Geographie. France et pays d'expression francaise".
GOUROU, P. i PAPY, L..
"Geographie. Le France-Geographie regionale".